Terol,
una de les províncies espanyoles més desconegudes,
en tots els sentits, compta amb una comarca que ha aconseguit
conservar les seves senyes didentitat socio-culturals,
gràcies al zel de la seva gent, per sobre del
temps i lespai. Es tracta del Matarranya, un paradís
de 932,4 quilòmetres quadrats habitat per unes
11.000 persones, que es distribueixen en 18 municipis,
en el qual al seu centre salça la capital
comarcal: Vall de Roures, ciutat que manté també
el seu emblemàtic casc medieval.
Gràcies, precisament a lamor de la gent
per la seva comarca, aquests pobles han assolit mantenir
no tan sols la integritat urbanística i arquitectònica
(amb cases de pedra, a vegades calades - de blanc o
blau anyil- i cobertes de teula àrab envellida
per lacció dels elements), sinó
també shan preocupat per la conservació
de la gastronomia regional, les festes populars, la
protecció del medi natural, els cultius tradicionals
i lartesania característica; al mateix
temps que, amb unanimitat, sha apostat per un
turisme de qualitat. En aquest sentit, hem de felicitar
a la iniciativa privada que no han dubtat en transformar
arruïnats edificis religiosos, industrials i civils,
en atractius establiments hotelers de vocació
rural de la màxima categoria.
"Les Poblacions
del Matarranya sassenten en terrenys elevats i
presenten un elevat índex de densitat constructiva.
Es tracta dedificacions de dos o tres pisos, cobertes
suaus duna o dues aigües amb la típica
teula àrab, gran pati interior i, en ocasions,
ràfec sortint. Al sud de la comarca, amb major
altitud, són nombroses les edificacions previstes
de grans arcs apuntats i de mig punt que es continuen
al llarg dels carrers i places constituint porxos".
"En els últims anys la creació de
la Mancomunitat de Municipis del Matarranya ha donat
lloc al germen de lactual comarca - creada i regulada
per la Llei dabril de 2002-, que, amb un talent
obert i de clara unitat entre tots els seus membres,
admet una doble capitalitat; ladministrativa a
Vall de Roures i la cultural a Calaceit".
Maria Teresa Thomson
Al nord-est de la província de
Terol, entre la Terra Alta (Tarragona), els Ports de
Beseit, el Maestrazgo castellonenc i el Baix Aragó,
sestén un territori desconegut pel gran
públic; es tracta del Matarranya - que té
com a capital administrativa la ciutat de Vall-de- Roures,
i cultural la vila de Calaceit -, una comarca creada
per lhomònim riu i els seus afluents, on
loliver i lametller pentinen les seves valls,
a més de posar una nota de contrast al marró
de la roca. Els seus pobles es mostren altius, orgullosos
dun passat medieval que els va crear envoltats
de muralles, portes fortes i un castell roquer superior
|

|
La Freixneda
Declarat Conjunt històric artístic.
La Freixneda deu el seu nom, a la riquesa de freixes
en els marges dels seus rius; larbre sagrat per
als templaris. Són dimportància
el castell calatravo, lAjuntament acabat lany
1576 que disposa en els seus baixos duna àmplia
llotja de contractació i el palau de la Comenda,
residència del comanador dels calatravos.
|

|
Torre del Compte
Domina un elevat turó, sobre
la vora dreta del Matarranya. Conserva diferents artilugis
hidràulics medievals a la ribera, com sínies
i canals de regadiu, alguns en ple ús. Un elegant
rellotge de sol es troba a la fatxada meridional del
Ajuntament. Lelevat campanar de lesglésia
de Sant Pere va inspirar el nom de la població.
Ledifici de lestació va ser adaptat
feliçment per a turisme rural de qualitat sota
el nom de "La Parada del Compte".
|

|
La Portellada
Destaca linteressant ajuntament
renaixentista, la seva emblemàtica cooperativa
on es diu que selabora el millor oli doliva
extra verge del Baix Aragó, els seus excel·lents
dolços en el seu forn de pa tradicional i les
seves bones carns. Als seus voltants podem trobar nombrosos
llocs del major interès: la cascada que forma
el riu Tastavins, la muntanya de San Pere Màrtir,
lloc de romeria, i la de San Miguel, vinculada amb els
cavallers del Temple.
|

|
Fórnols
És el poble més occidental
de la comarca, bressol de grans personatges de la història
dAragó, en general, i del Matarranya en
particular: Andrés Piquer y Braulio Foz. Fórnols
conserva bona part del seu recinte emmurallat, així
com restes del seu castell calatravo, la porta daccés
a la vila i una església parroquial del més
interessant, en la qual la fatxada trobem lescut
de la població, on sevoca als tradicionals
forns de cocció de calç, que donarien
nom a la vila. Aconsellem pugin a la part més
alta del poble, perquè les panoràmiques
que sobren en les quatre direccions són
impressionants.
|

|
Ràfels
Apareix amb les seves cases suspeses
sobre els llavis del turó superior. Lamentablement,
ha perdut una part del seu recinte emmurallat. En linterior
del seu casc antic es respira laire medieval;
conservant-se la portada daccés al castell
de lantiga ciutadella. Sobre el turó superior,
una ermita que donaria nom a la població, dedicada
a larcàngel San Rafel.
|

|
Mont-roig
Muntanya Vermella. Ressenyem el seu
passat medieval i la seva Casa Consistorial renaixentista
de finals del segle XVI. Lesglésia parroquial
de Nostra Senyora de la Assumpció del S. XVI
és una bella construcció que destaca per
la seva elegant sobrietat i la seva senzillesa, en un
dels seus arcs dentrada, una creu de pedra magníficament
llaurada, recorda lesplendor que deurien tenir
les viles com aquesta en els dies medievals.
|

|
Torredarques
És el poble més meridional
de la comarca, on es podrà admirar un pont de
pedra que té una font annexa relacionada amb
ritus templaris i un santuari, al que arribarà
després de veure ledifici dels safareigs
públics.
|

|
Peñarroya
de Tastavins
Arribem per una excel·lent carretera
vorejada desplèndids paisatges de pinars
i conjunts rocosos espectaculars. El riu Tastavins,
un dels principals afluents del Matarranya, fertilitza
aquesta zona. Però abans dentrar a Pena-roja,
que domina el turó superior, recomanem visiti
el santuari de la Verge de la Font, que compta amb un
complex monumental únic que va acollir a nombrosos
pelegrins en el seu trànsit cap a Compostela.
|

|
Fontespala
El casc antic salça a lesquerra
de la carretera. Una robusta torre "El Torreón"
evidencia el paper defensiu daquesta plaça
durant els segles medievals.
|

|
Vall de Roures
La vila medieval salça
altiva sobre la vorera esquerra del Matarranya; un airós
pont gòtic salva les aigües del riu, i una
porta fortificada ens dona la benvinguda; sobre la clau
de larc, una figura de San Roc pelegrí
recorda al viatger que també el sant dorigen
francès, acompanyat dun fidel gos que va
curar a les persones amb pesta, era romaní. El
casc antic de Vall de Roures resulta del més
interessant. En ell abastirà la monumental fatxada
de Santa Maria la Major, joia del gòtic des de
la qual accedirem a linterior del castell - palau
episcopal- i a la presó eclesiàstica.
|

|
Beseit
És un poble dalçada;
però abans diniciar el descobriment del
seu emblemàtic casc antic, quedarà sorprès
al veure tanta riquesa daigua, en rierols que
salten en gracioses cascades; aigua aprofitada en una
altra època per a la fabricació de paper.
Els Ports de Beseit i de la Serra dEncanada, a
través de La Pesquera i El Parrisal, són
verdaders paradisos ideals per a recórrer en
rutes de senderisme. La silueta de la torrassa dels
Forts de Cabrera, on tenia la seva guarida el temible
general Ramón Cabrera - conegut amb el pseudònim
de "El tigre del Maestrazgo"- durant la primera
guerra carlina.
|

|
Queretes
Nom que deriva del Cretático.
Manté bona part del recinte emmurallat medieval,
amb portes, porxos i carrers amb pòrtics; també
poden veure lantic hospital de pelegrins de Sant
Roc. Lesglésia de lAssumpció
exhibeix una magnífica portada renaixentista.
A una casa noble del interior de la població,
en una fornícula de la seva fatxada, es conserva
una escultura al·lusiva a Napoleó, que
va servir de salva conducte als oradors de limmoble,
per a que les tropes franceses, durant la Guerra de
la Independència, respectessin als seus habitants.
A Queretes podrà gaudir assaborint els exquisits
dolços de reposteria tradicional que elabora
el forn Llerda, degut a que lobrador es troba
just a la antiga bassa, ocupant ledifici de lAlmàssera
medieval.
|

|
Lledó
Coronat en un turó sobre la vorera
esquerra del riu Algars, es converteix en un amfiteatre
natural on la zona més alta és la plaça
major, a la qual sobren la Casa Consistorial i
lesglésia parroquial dedicada a Santiago
Apòstol; el nom de la vila és una derivació
de "Lledoner" (Celtis australis), que no és
altre que el lledoner, en català, larbre
tradicional daquesta zona. Als voltants, mereix
la pena visitar lermita de Santa Rosa de Virebo,
singular obra barroca (s. XVIII). La piscina natural,
molt concorreguda en els mesos destiu, es correspon
amb lantiga sud sobre el riu Algars.
|

|
Arenys de Lledó
El trobem a lextrem més
oriental de la província de Terol; la carretera
obre pas entre extenses plantacions dametlles
i olivers i los cursos dels rius Algars i la Vall de
Queretes. Lescassa altitud daquest municipi
(381 m), contribueix a proporcionar-li un clima plenament
mediterrani, entre els edificis convé admirar
sens dubte lesglésia parroquial de lAssumpció
de Nostra Senyora, construcció gòtica
de cadiratge.
|

|
Calaceit
Aquí es concentra la major activitat
cultural de la comarca. És la primera població
del Matarranya, tal com sarriba des de Gandesa
per la N-420, en direcció a Alcanyís,
i la seva fisonomia especial es molt coneguda pels seus
turons: un on salça la Vila, en el cim
de la qual va estar el castell que donà nom a
la població Qal'at Zayt (Castell dels Zaid),
influent família hispano-musulmana establertes
en aquestes terres aragoneses, i que, tant auge li van
donar a nivell dun desenvolupament agropecuari;
i la corresponent al poblat de Sant Antoni, un dels
testimoniatges íbers més interessants
del nostre país des de lacròpoli
del qual es contempla tot el nord de la comarca -, eficaçment
excavat i estudiat per un il·lustre fill daquesta
localitat: larqueòleg Joan Cabré
Aguiló (1882-1948), que té museu a la
vila, a qui, a més se li deu el descobriment
de les pintures rupestres de Calapatar, el barranc de
Gascons i els gravats de Vallrovira. El casc antic de
Calaceit està declarat Conjunt històric
artístic.
|

|
Massalió
Població més septentrional
de la comarca. El poble salça sobre la
riba esquerra del riu Matarranya, les aigües del
qual són hàbilment aprofitades per al
regadiu d'una horta que proporciona els millors préssecs
de la Denominació d'Origen de Calanda. A l'Ajuntament,
construcció barroca de mitjans del segle XVIII
es conserva un interessant arxiu, i l'escut de la vila
amb un lleó que subjecta un mall, que evoca la
llegenda local "Es van defensar amb maces com lleons".
|

|
Vall del Tormo
A més del seu nucli antic, on
destaca l'església parroquial de l'Assumpció
de La Nostra Senyora, l'Ajuntament, o la capella-fornícula
de Sant Roc, aconsellem descobreixi els seus espais
naturals, on s'alça el "tormo", constituïda
per una formidable roca oscil·lant relacionada
amb ancestrals cultes protohistórics, que li
donà nom a aquest municipi, i el jaciment de
"Torre Cremada, una torrassa de vigilància
ibero-romana de gran envergadura que corona un altell
estratègic per al control de la Vall del Matarranya.
|

|
Valljunquera
En l'acollidora Plaça Major del
municipi es situa la Casa Consistorial, sobri edifici
que, a les seves plantes superiors reformades, conserva
una antiga llotja de doble arquejada. El terme municipal
destaca també per les seves ermites, com la dedicada
a La Nostra Senyora de la Pietat a la part alta de la
Muntanya Calvari; és una construcció de
finals del s. XVII que en el seu interior conté
pintures murals decoratives del segle XIX.
|
|
Avda. Hispanidad, 30
- 44580 Valderrobres (Teruel)
Teléfono y fax: (+34) 978 850565
Móvil: 669 358 941
info@fincasmatarrana.com
|
|