Terol, una de les províncies espanyoles més desconegudes, en tots els sentits, compta amb una comarca que ha aconseguit conservar les seves senyes d’identitat socio-culturals, gràcies al zel de la seva gent, per sobre del temps i l’espai. Es tracta del Matarranya, un paradís de 932,4 quilòmetres quadrats habitat per unes 11.000 persones, que es distribueixen en 18 municipis, en el qual al seu centre s’alça la capital comarcal: Vall de Roures, ciutat que manté també el seu emblemàtic casc medieval.
Gràcies, precisament a l’amor de la gent per la seva comarca, aquests pobles han assolit mantenir no tan sols la integritat urbanística i arquitectònica (amb cases de pedra, a vegades calades - de blanc o blau anyil- i cobertes de teula àrab envellida per l’acció dels elements), sinó també s’han preocupat per la conservació de la gastronomia regional, les festes populars, la protecció del medi natural, els cultius tradicionals i l’artesania característica; al mateix temps que, amb unanimitat, s’ha apostat per un turisme de qualitat. En aquest sentit, hem de felicitar a la iniciativa privada que no han dubtat en transformar arruïnats edificis religiosos, industrials i civils, en atractius establiments hotelers de vocació rural de la màxima categoria.

"Les Poblacions del Matarranya s’assenten en terrenys elevats i presenten un elevat índex de densitat constructiva. Es tracta d’edificacions de dos o tres pisos, cobertes suaus d’una o dues aigües amb la típica teula àrab, gran pati interior i, en ocasions, ràfec sortint. Al sud de la comarca, amb major altitud, són nombroses les edificacions previstes de grans arcs apuntats i de mig punt que es continuen al llarg dels carrers i places constituint porxos".
"En els últims anys la creació de la Mancomunitat de Municipis del Matarranya ha donat lloc al germen de l’actual comarca - creada i regulada per la Llei d’abril de 2002-, que, amb un talent obert i de clara unitat entre tots els seus membres, admet una doble capitalitat; l’administrativa a Vall de Roures i la cultural a Calaceit".
Maria Teresa Thomson

Al nord-est de la província de Terol, entre la Terra Alta (Tarragona), els Ports de Beseit, el Maestrazgo castellonenc i el Baix Aragó, s’estén un territori desconegut pel gran públic; es tracta del Matarranya - que té com a capital administrativa la ciutat de Vall-de- Roures, i cultural la vila de Calaceit -, una comarca creada per l’homònim riu i els seus afluents, on l’oliver i l’ametller pentinen les seves valls, a més de posar una nota de contrast al marró de la roca. Els seus pobles es mostren altius, orgullosos d’un passat medieval que els va crear envoltats de muralles, portes fortes i un castell roquer superior

La Freixneda

Declarat Conjunt històric artístic. La Freixneda deu el seu nom, a la riquesa de freixes en els marges dels seus rius; l’arbre sagrat per als templaris. Són d’importància el castell calatravo, l’Ajuntament acabat l’any 1576 que disposa en els seus baixos d’una àmplia llotja de contractació i el palau de la Comenda, residència del comanador dels calatravos.

Torre del Compte

Domina un elevat turó, sobre la vora dreta del Matarranya. Conserva diferents artilugis hidràulics medievals a la ribera, com sínies i canals de regadiu, alguns en ple ús. Un elegant rellotge de sol es troba a la fatxada meridional del Ajuntament. L’elevat campanar de l’església de Sant Pere va inspirar el nom de la població. L’edifici de l’estació va ser adaptat feliçment per a turisme rural de qualitat sota el nom de "La Parada del Compte".

La Portellada

Destaca l’interessant ajuntament renaixentista, la seva emblemàtica cooperativa on es diu que s’elabora el millor oli d’oliva extra verge del Baix Aragó, els seus excel·lents dolços en el seu forn de pa tradicional i les seves bones carns. Als seus voltants podem trobar nombrosos llocs del major interès: la cascada que forma el riu Tastavins, la muntanya de San Pere Màrtir, lloc de romeria, i la de San Miguel, vinculada amb els cavallers del Temple.

Fórnols

És el poble més occidental de la comarca, bressol de grans personatges de la història d’Aragó, en general, i del Matarranya en particular: Andrés Piquer y Braulio Foz. Fórnols conserva bona part del seu recinte emmurallat, així com restes del seu castell calatravo, la porta d’accés a la vila i una església parroquial del més interessant, en la qual la fatxada trobem l’escut de la població, on s’evoca als tradicionals forns de cocció de calç, que donarien nom a la vila. Aconsellem pugin a la part més alta del poble, perquè les panoràmiques que s’obren en les quatre direccions són impressionants.

Ràfels

Apareix amb les seves cases suspeses sobre els llavis del turó superior. Lamentablement, ha perdut una part del seu recinte emmurallat. En l’interior del seu casc antic es respira l’aire medieval; conservant-se la portada d’accés al castell de l’antiga ciutadella. Sobre el turó superior, una ermita que donaria nom a la població, dedicada a l’arcàngel San Rafel.

Mont-roig

Muntanya Vermella. Ressenyem el seu passat medieval i la seva Casa Consistorial renaixentista de finals del segle XVI. L’església parroquial de Nostra Senyora de la Assumpció del S. XVI és una bella construcció que destaca per la seva elegant sobrietat i la seva senzillesa, en un dels seus arcs d’entrada, una creu de pedra magníficament llaurada, recorda l’esplendor que deurien tenir les viles com aquesta en els dies medievals.

Torredarques

És el poble més meridional de la comarca, on es podrà admirar un pont de pedra que té una font annexa relacionada amb ritus templaris i un santuari, al que arribarà després de veure l’edifici dels safareigs públics.

Peñarroya de Tastavins

Arribem per una excel·lent carretera vorejada d’esplèndids paisatges de pinars i conjunts rocosos espectaculars. El riu Tastavins, un dels principals afluents del Matarranya, fertilitza aquesta zona. Però abans d’entrar a Pena-roja, que domina el turó superior, recomanem visiti el santuari de la Verge de la Font, que compta amb un complex monumental únic que va acollir a nombrosos pelegrins en el seu trànsit cap a Compostela.

Fontespala

El casc antic s’alça a l’esquerra de la carretera. Una robusta torre "El Torreón" evidencia el paper defensiu d’aquesta plaça durant els segles medievals.

Vall de Roures

La vila medieval s’alça altiva sobre la vorera esquerra del Matarranya; un airós pont gòtic salva les aigües del riu, i una porta fortificada ens dona la benvinguda; sobre la clau de l’arc, una figura de San Roc pelegrí recorda al viatger que també el sant d’origen francès, acompanyat d’un fidel gos que va curar a les persones amb pesta, era romaní. El casc antic de Vall de Roures resulta del més interessant. En ell abastirà la monumental fatxada de Santa Maria la Major, joia del gòtic des de la qual accedirem a l’interior del castell - palau episcopal- i a la presó eclesiàstica.

Beseit

És un poble d’alçada; però abans d’iniciar el descobriment del seu emblemàtic casc antic, quedarà sorprès al veure tanta riquesa d’aigua, en rierols que salten en gracioses cascades; aigua aprofitada en una altra època per a la fabricació de paper. Els Ports de Beseit i de la Serra d’Encanada, a través de La Pesquera i El Parrisal, són verdaders paradisos ideals per a recórrer en rutes de senderisme. La silueta de la torrassa dels Forts de Cabrera, on tenia la seva guarida el temible general Ramón Cabrera - conegut amb el pseudònim de "El tigre del Maestrazgo"- durant la primera guerra carlina.

Queretes

Nom que deriva del Cretático. Manté bona part del recinte emmurallat medieval, amb portes, porxos i carrers amb pòrtics; també poden veure l’antic hospital de pelegrins de Sant Roc. L’església de l’Assumpció exhibeix una magnífica portada renaixentista. A una casa noble del interior de la població, en una fornícula de la seva fatxada, es conserva una escultura al·lusiva a Napoleó, que va servir de salva conducte als oradors de l’immoble, per a que les tropes franceses, durant la Guerra de la Independència, respectessin als seus habitants. A Queretes podrà gaudir assaborint els exquisits dolços de reposteria tradicional que elabora el forn Llerda, degut a que l’obrador es troba just a la antiga bassa, ocupant l’edifici de l’Almàssera medieval.

Lledó

Coronat en un turó sobre la vorera esquerra del riu Algars, es converteix en un amfiteatre natural on la zona més alta és la plaça major, a la qual s’obren la Casa Consistorial i l’església parroquial dedicada a Santiago Apòstol; el nom de la vila és una derivació de "Lledoner" (Celtis australis), que no és altre que el lledoner, en català, l’arbre tradicional d’aquesta zona. Als voltants, mereix la pena visitar l’ermita de Santa Rosa de Virebo, singular obra barroca (s. XVIII). La piscina natural, molt concorreguda en els mesos d’estiu, es correspon amb l’antiga sud sobre el riu Algars.

Arenys de Lledó

El trobem a l’extrem més oriental de la província de Terol; la carretera obre pas entre extenses plantacions d’ametlles i olivers i los cursos dels rius Algars i la Vall de Queretes. L’escassa altitud d’aquest municipi (381 m), contribueix a proporcionar-li un clima plenament mediterrani, entre els edificis convé admirar sens dubte l’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora, construcció gòtica de cadiratge.

Calaceit

Aquí es concentra la major activitat cultural de la comarca. És la primera població del Matarranya, tal com s’arriba des de Gandesa per la N-420, en direcció a Alcanyís, i la seva fisonomia especial es molt coneguda pels seus turons: un on s’alça la Vila, en el cim de la qual va estar el castell que donà nom a la població Qal'at Zayt (Castell dels Zaid), influent família hispano-musulmana establertes en aquestes terres aragoneses, i que, tant auge li van donar a nivell d’un desenvolupament agropecuari; i la corresponent al poblat de Sant Antoni, un dels testimoniatges íbers més interessants del nostre país – des de l’acròpoli del qual es contempla tot el nord de la comarca -, eficaçment excavat i estudiat per un il·lustre fill d’aquesta localitat: l’arqueòleg Joan Cabré Aguiló (1882-1948), que té museu a la vila, a qui, a més se li deu el descobriment de les pintures rupestres de Calapatar, el barranc de Gascons i els gravats de Vallrovira. El casc antic de Calaceit està declarat Conjunt històric artístic.

Massalió

Població més septentrional de la comarca. El poble s’alça sobre la riba esquerra del riu Matarranya, les aigües del qual són hàbilment aprofitades per al regadiu d'una horta que proporciona els millors préssecs de la Denominació d'Origen de Calanda. A l'Ajuntament, construcció barroca de mitjans del segle XVIII es conserva un interessant arxiu, i l'escut de la vila amb un lleó que subjecta un mall, que evoca la llegenda local "Es van defensar amb maces com lleons".

Vall del Tormo

A més del seu nucli antic, on destaca l'església parroquial de l'Assumpció de La Nostra Senyora, l'Ajuntament, o la capella-fornícula de Sant Roc, aconsellem descobreixi els seus espais naturals, on s'alça el "tormo", constituïda per una formidable roca oscil·lant relacionada amb ancestrals cultes protohistórics, que li donà nom a aquest municipi, i el jaciment de "Torre Cremada, una torrassa de vigilància ibero-romana de gran envergadura que corona un altell estratègic per al control de la Vall del Matarranya.

Valljunquera

En l'acollidora Plaça Major del municipi es situa la Casa Consistorial, sobri edifici que, a les seves plantes superiors reformades, conserva una antiga llotja de doble arquejada. El terme municipal destaca també per les seves ermites, com la dedicada a La Nostra Senyora de la Pietat a la part alta de la Muntanya Calvari; és una construcció de finals del s. XVII que en el seu interior conté pintures murals decoratives del segle XIX.